Nota: El programari d’alineadors pot ser el Clincheck, Approver o el de Suresmile.

Abans de començar

1. Pla de tractament

En el primer programari d’alineadors revisarem el pla de tractament (formulari online a l’IDS) per saber què hem demanat: expansió, compressió, intrusió d’incisiu superior, etc., i així centrar-nos.
En les modificacions, llegirem els nostres comentaris al programari d’alineadors per veure què hem sol·licitat.
En els refinaments, obrirem el programari d’alineadors acceptat per comparar què tenia, què vam demanar i què hem aconseguit amb els nous models.

2. Comentaris

Llegir els comentaris dels tècnics en primer lloc.

Exemples de comentaris habituals:

  • a) Problemes amb els registres → dent exclosa.
  • b) Problemes amb les instruccions.
  • c) Es necessita més informació per aconseguir un objectiu de tractament específic.
  • d) Predictibilitat d’alguns moviments.

Si hi ha dents que no han sortit al programari d’alineadors, haurem de repetir les impressions (i no continuarem revisant el programari d’alineadors).
Els tècnics solen utilitzar paràgrafs estàndard; moltes vegades, llegint només l’inici ja s’entén el missatge, però al principi és recomanable llegir-los complets.

3. Oclusió inicial

Els tècnics utilitzen el programari AutoBiteSet, que ajusta automàticament els models digitals de les arcades superior i inferior.
L’oclusió es comprova amb les fotografies.
Els ajustaments els realitzarà el tècnic d’Align amb l’ajuda de les fotografies.

En el cas que l’oclusió inicial no es correspongui amb el programari d’alineadors:

  • Fer noves fotografies i enviar-les per email a [email protected]. És important incloure l’ID del pacient.
  • Al programari d’alineadors, indicar “enviament de noves fotos per correu” perquè les integrin.
  • Afegir comentaris explicatius al programari d’alineadors.
  • Sol·licitar que s’escanegi el registre de mossegada.

4. Radiografies

  • Panoràmica: Revisar els elements anatòmics, cordals, dents terminals, pròtesis o implants. És fonamental comprovar que estiguin totes les dents terminals al programari d’alineadors analitzant bé l’orto. L’opció és treure la dent que no aparegui si és un cordal; altrament, s’ha de prendre una nova impressió. Si una dent no apareix completament a la impressió i no es mourà, no és problema; però si es mourà, ha d’aparèixer completa.
  • Teleradiografia: Verificar la inclinació d’incisius, biotip, símfisi, etc.

5. Fotografies

  • Línia mitjana
  • Àrea d’exposició dental
  • Teixits tous: compte amb les recessions.
  • Restauracions

6. Evolució del moviment dental

A la pestanya d’evolució del tractament dental s’avaluen:

  • Ancoratge diferencial.
  • Començament estètic.
  • Staging: ataches, IPR, extraccions, etc.
  • Play:
    • Interferències (expansions i proinclinacions)
    • Moviments de vaivé
    • Canvi anteroposterior
    • Salt virtual.

7. Avaluació del moviment dental

Pots revisar-lo a la pestanya de tractament per identificar si hi ha punts blaus o activar el TMA/EV.OV (avaluació del moviment dental), el que marca punts blaus (moviments poc predictibles) o negres (moviments difícils).
Es recomana intentar que els punts negres passin a ser blaus i fins i tot eliminar els blaus quan sigui possible. No obstant això, en certs moviments (per exemple, una intrusió de 3 mm en una dent) pot ser normal que aparegui un punt blau o negre.

8. IPR

Verificar la quantitat d’IPR; comptem amb una eina fantàstica: l’índex de Bolton. Es recomana tenir-lo sempre activat, i si no està present al programari d’alineadors, es realitzarà de forma automàtica i digital, sent bastant precís.
És important considerar sempre l’accés clínic, però intentar fer-ho com més aviat millor.

9. Superposició i quadrícula

  • Superposició: Permet comparar la posició de les dents en dues etapes diferents, en qualsevol moment del tractament.
  • Quadrícula: Transforma la imatge d’una projecció en perspectiva a una projecció ortogonal.

Si la superposició apareix en groc en lloc de blau, indica l’existència d’un salt virtual. A més, es pot moure la superposició blava a qualsevol etapa del tractament des de la línia de seqüències; apareixeran selectors per a les dents en blanc i per al model fantasma, permetent comparar, per exemple, el que passarà entre l’etapa 10 i la 15.

10. Oclusió final

Revisar detalladament el resultat, observant:

  • Vistes principals, secundàries, arcades per separat (frontal i lateral) i vista dual.
  • Classe molar i classe canina.
  • Ressalt.
  • Sobremossegada i corba de Spee.
  • Línia mitjana.
  • Corba de Wilson: per a torques de canins i posteriors.
  • Forma d’arcada.
  • Espais.

Durant la modificació

11. Angle del pla oclusal

Ajustar el cantell del pla oclusal del model utilitzant les fotos del pacient i la rotació seguint l’eix transversal (la rotació amb eix vertical no l’ajusta). Afortunadament, ho solen configurar molt bé des de la central.

12. Arcada

La forma de l’arcada és important; seleccionar-la i modificar-la amb els controls 3D es pot fer, encara que a molta gent li resulta complex usar les eines integrades, per la qual cosa es pot especificar per escrit.

  • Es pot expandir o comprimir: només l’arcada superior, inferior o ambdues (coordinar arcades).
  • Simetria (dreta o esquerra): completa o anterior.
  • Coordinar arcades: de forma completa, anterior o posterior.

Actualment, no hi ha disponibles formes d’arcada estàndard tipus Europa II, ovoide, etc. Sincerament, no creiem que s’incorporin, ja que quan es llanci el programari d’alineadors amb integració amb CBCT, la forma de l’arcada serà individualitzada per a cada pacient.

13. Contactes oclusals forts

S’han de revisar els contactes oclusals al final del tractament. No es pot enviar un programari d’alineadors amb contactes forts; aquests es marcaran en vermell, mentre que els contactes acceptables apareixeran en verd.
El programari pot corregir-los automàticament, però no es recomana, especialment si s’han realitzat ajustaments fins. Si es resol automàticament després d’ajustaments fins, es perdran aquests ajustaments, per la qual cosa s’ha de procedir en ordre invers.

14. Taula de moviment dental

Actualment, es dedica més temps a eliminar moviments del programari d’alineadors que a afegir-los. S’inclouen molts moviments que no aporten qualitat i allarguen el tractament, tornant-lo més impredictible. L’essencial és mantenir la simplicitat.

Els moviments menys predictibles haurien de fixar-se a zero, sempre que no es perdi qualitat. Amb freqüència, moviments com l’extrusió, les rotacions de dents rodones o l’angulació mesiodistal (tip) es deixen en zero sense afectar el resultat.
Si s’eliminen angles per deixar-los en zero, s’ha de sol·licitar l’actualització dels ataches, ja que es reemplaçaran els ataches que servien per a aquest moviment per altres necessaris per al moviment romanent.
Revisar especialment els incisius laterals: si presenten alguna extrusió a la taula de moviment i no tenen atache, s’ha d’afegir manualment.

15. Dents

És el més senzill d’explicar. Es poden moure les dents tridimensionalment en qualsevol pla utilitzant els controls 3D segons les nostres preferències:

  • Amb els controls 3D, mitjançant les fletxes (dreta/esquerra) o amb la taula de moviments.
  • Per aplicar la mateixa instrucció a diverses dents, utilitza la tecla Control per seleccionar-les i moure-les simultàniament.
  • En fer clic dret sobre una dent, es pot marcar com a immòbil (es fixarà a zero a la taula de moviments) o bloquejar posició. Així, es podran moure les altres dents sense afectar la dent bloquejada. Per exemple, per obrir espai entre dues dents, bloqueja la dent 13, obre l’espai entre 12 i 13 (movent només la 12) i, posteriorment, desbloqueja la 13. El tècnic només notarà l’espai creat.
  • Presta atenció a les inclinacions mesiodistals que el programari ajusta contínuament; revisa l’ortopantomografia per determinar si és necessari moure l’arrel d’aquestes dents. Això es podrà identificar a la taula de moviment o quan aparegui un atache de root control.

16. IPR

Es pot introduir la quantitat d’IPR desitjada entre cada dent, especificant on i quan fer-ho (sempre com més aviat millor sense molestar el pacient —idealment en fèrula 4— i evitant moviments de vaivé). Tenir en compte sempre l’IPR en plans de tractament previs.

Existeix un cadenat: si assignem certa quantitat d’IPR i lingualitzem una dent, la quantitat augmenta; si tanquem el cadenat, la quantitat no es modificarà.
El moment de realitzar l’IPR ha d’indicar-se per escrit. En fer refinaments, apareixerà l’IPR afegit al programari d’alineadors actual, i sobre cada rombet es mostrarà un número que representa la suma de tots els IPR anteriors realitzats en aquesta dent per a aquest pacient.

17. Ataches

Aquí es poden afegir els ataches i les precision cuts que es desitgin. Només es podran col·locar ataches convencionals; no s’han d’eliminar els ataches optimitzats per a les precision cuts.
Les bite ramps optimitzades poden incorporar-se en aquest moment. Si hi ha conflicte entre un power ridge i un atache, prevaldrà l’atache.

18. Pòntics

Revisar els pòntics: col·locar-los en zones estètiques (de premolar a premolar), retirar-los en molars i ajustar la seva mida, així com els marges gingivals (no cobrir recessions amb la fèrula i disminuir l’alçada en implants i pròtesis per evitar retenció excessiva).
La mida dels pòntics és crucial per aconseguir una alçada gingival adequada.
A més, per planificar implants es poden utilitzar pòntics tipus encerat diagnòstic, afegint molars o premolars segons l’espai disponible, la qual cosa resulta molt útil per als cirurgians.
El que es mostra en blanc representa la zona que cobrirà l’alineador.

19. Timing

  • Etapes de moviments: Assegurar que el moviment dental tingui un començament estètic i controlar l’ancoratge diferencial o la distalització seqüencial.
  • Sol·licitar els ataches i precision cuts (preferiblement a l’etapa 2).
  • IPR (etapa 4).
  • Extraccions (a partir de l’etapa 2). Per no perdre l’efecte de l’extracció (similar a una corticotomia), s’han de sol·licitar a la fèrula 2, quan les dents ja han començat a moure’s, per aprofitar aquest inici de moviment.

20. Alineadors passius i sobrecorrecció

És fonamental acabar amb el mateix nombre d’alineadors en ambdues arcades; per això, s’han de sol·licitar alineadors passius si una arcada finalitza abans que l’altra.
El pacient ha d’estrenar un alineador cada setmana, ja que altrament l’alineador pot adquirir olors, colors o sabors.
Així mateix, s’han de demanar alineadors de sobrecorrecció al final del tractament, ja que la seva funció és corregir en excés un moviment; és gratis i garanteix refinaments addicionals. La idea és: “Si el resultat final no és l’esperat, sol·licitar una sobrecorrecció pot evitar la necessitat d’un refinament”. Per això, es demanen diverses fèrules amb diferents nivells de moviment, i quan s’aconsegueixi la sobrecorrecció desitjada, es deté l’enviament d’alineadors.